Voldria obrir aquest fil per a començar a fer comentaris de premsa, el primer en la curta història d'aquest blog.
Avui voldria comentar un article molt curiós, de José María Marco, titulat Nación y Derechos i publicat al diari Libertad Digital. L'article té el següent enllaç:
http://www.libertaddigital.com/opinion/jose-maria-marco/nacion-y-derechos-44996/
El periodista posa en dubte que sigui constitucional fer manifestacions a favor de la independència d'alguna regió d'Espanya. Segons ell, la llibertat d'expressió emana de la nació espanyola, i qüestionar aquesta implica superar els límits permesos d'aquella. Són molt anodins aquests sil·logismes. La llibertat d'expressió emana de la Constitució Espanyola, refrendada pel poble d'Espanya al seu dia. Però d'aquí a dir que no hi ha llibertat d'expressió sense nació espanyola és passar-se tres pobles. Més encara quan la pròpia constitució permet ser criticada o que se'n parli en contra.
Aquest funambulisme argumentatiu és la culminació civilitzada d'una fal·làcia bastant difusa: la de confondre constitucional amb constitucionalista. Hi ha banderes i símbols oficials, anomenats constitucionals. Hi ha banderes que no són oficials i són, per tant, no constitucionals. I d'aquestes, algunes -com les independentistes- són explícitament contràries a la constitució, per tant anticonstitucionalistes. Però d'inconstitucional només hi ha aquelles l'exhibició de les quals els jutges considerin delicte per justificació del genocidi o apologia del terrorisme. Com a molt, ultratjar els símbols constitucional també és delicte, però si tals ultratges no hi tenen lloc, la manifestació d'una proposta diferent a l'actual hi té perfecta cabuda.
És el primer cop que veig posar en dubte una cosa tan palmària com és prohibir qüestionar la legitimitat d'unes persones per determinar un articulat. Veurem si la cosa es posa de moda.
diumenge, 24 / agost / 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentaris:
És realment paradoxal que molts dels periodistes melancòlics dels temps on el centre de la política estava a la Plaza de Oriente han escollit la constitució, un manuscrit formal, com a eix polític-filosòfic de la moderna societat espanyola.
En un dels molts rampells d'ignorància obliden que els drets bàsics individuals, entre ells aquest que en diuen "d'expressió", o són inherents a la naturalesa humana (l'home neix lliure segons els iusnaturalistes) o bé són fruit del consens social per a aconseguir una societat tolerant i oberta (segons els utilitaristes).
Barrejar una llei, estrictament conseqûència d'un pacte per a sortir del pas d'una dictadura, amb un dret fonamental és confondre, tal com es deia antigament, "la gimnàsia amb la magnèsia".
Publica un comentari