Aquí penjo (www.geocities.com/marcnadalferret/cs1.ppt), per a qui pugui interessar, un treball (en italià) sobre complexitat i sociologia. Aquest treball el vaig fer per una assignatura (Modelització de sistemes complexos) a la Universitat de Pisa. Una assignatura que compartien les titulacions de Física i Enginyeria Biomèdica.
Val la pena explicar què collons té a veure la sociologia, la teoria de jocs (de què també parlo) amb la física o l'enginyeria biomèdica. En fi, intentaré esbossar-ne una petita explicació.
La complexitat, la creació de l'ordre espontani en la natura és una cosa que, des del punt de vista de la termodinàmica o la mecànica estadística, resulta curiosa. Efectivament, en un sistema aïllat l'entropia tendeix a augmentar (2n principi de la termodinàmica). La mare dels ous és que la natura no és un sistema aïllat i en aquest intercanvi trobem la producció d'entropia cap a l'exterior.
Tot i això no deixa de ser sorprenent, perquè un ordre d'aquestes característiques és prou anecdòtic. No tot es redueix a fotre fora l'entropia del sistema i au. Perquè no és tan fàcil. Però burxant burxant ens toparem amb conceptes com el caos tal i com l'entenia Prigogine, gran mestre i gran científic (un punt de vista d'imprevisió en termes de mecànica estadística).
Aquest és un dels múltiples punts de contacte entre la física i la biologia. Però si anem més enllà i intentem explicar un ordre superior, com és la formació de societats, també podem intentar modelitzar i fer-ho encabir en un marc físic. Aquest marc físic d'organització té el seu punt de relació amb la teoria del caos quan, en determinades xarxes de teoria de jocs obtenim resultats curiosos.
La teoria de jocs és una altra manera, rigorosament matemàtica, de modelitzar les relacions socials, explicar un origen i/o finalitat de la moral com a estratègia vencedora, i a més planteja situacions en què s'evidencia que el món no es perfecte. Com era d'esperar, la física acaba arribant al cap del carrer amb un cert coneixement de la causa.
En fi, ho penjo també perquè no sempre és fàcil trobar informació, tot i que ara s'està posant de moda el tema. Molt interessants els llibres de Prigogine (Le leggi del caos), Schrödinger (Qué es la vida) o Jorge Wagensberg (Sobre la complejidad del mundo). Si no, veieu la bibliografia, a la darrera pàgina de la presentació.
Si voleu més informació, feu-m'ho saber. Gràcies.
diumenge, 12 / octubre / 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Potser aquest acostament entre sociologia i física, entre "lletres" i "ciències" enterri la fal·làcia dicotòmica de les "dues formes" incompatibles d'entendre el món.
La sociologia és, tal vegada, el pas més gran, però és una conseqüència més de la complexitat en si. Si les cèl·lules s'organitzen, podem entendre que ho facin els sers vius, i aquests entre ells.
La voluntat epistemològica de la física és poder-ho explicar tot. Una altra història és que s'hagi centrat majoritàriament en les interaccions fonamentals de matèria i energia per poder explicar, a partir d'aquí, altres coses amb l'ajut d'altres ciències. Però al trencaclosques hi falten més peces. Molts cops la diferència entre ciències i lletres rau en dominar o no les matemàtiques. Per què, si no, hi ha tants matemàtics que es col·loquen com a economistes?
Un altre problema que pot sorgir en la complexitat i la sociologia és que hom pot trivialitzar en excés la moral reduint-la a una simple estratègia, que en el fons és el que és. Però, això sí, com a estratègia, és la més adequada, o sigui que alerta amb frivolitzar sobre això.
Aconsello molt el llibre de Jorge Wagensberg (director del Cosmo-Caixa) "Sobre la complejidad el mundo". I, és clar, qualsevol obra de John Nash, però això ja és un nivell més avançat.
Aquest grau sociològic d'organització crec que té un impediment epistemològic important: les ciències socials estan a "l'altra banda de l'espectre empíric-matemàtic del coneixement". Podem quantificar en sociologia, podem fer hipòtesis explicatives, però el ventall de factors que poden determinar la configuració social, la moral i la conducta humana van molt més enllà de la física, encara que aquesta física pugui ser un "mètode" més per a aportar hipòtesis i sistemes de medició i previsió.
El que dius és el tòpic que intento desmuntar.
1) Caus en l'error, d'entrada, que les matemàtiques són números. Disciplines com la teoria de jocs, la lògica formal, etc. no tenen res a veure amb números, ni amb operacions ni res d'això.
2) La ciència també fa hipòtesis. La ciència de batxillerat és molt fàcilment mesurable: tenim masses de tants quilos, distàncies ben definides, lleis lineals i clares... a la realitat tenim infinitat de paràmetres que no podem mesurar i lleis no lineals... acabem fent aproximacions bones i útils, però limitades. D'altra banda les ciències socials, en molts casos, també són quantificables. Tu pots veure la renta per càpita en un barri i en un altre. Pots calcular creixement de la població, fluxos de diners i de persones, etc.
El que no voldria que es cregués és que la simple utilització d'eines matemàtiques ho legitimés tot.
Perfectament entès. Tenia, tal com molta gent té, idees errònies sobre la quantificació, les matemàtiques i les ciències socials.
M'has convençut.
Publica un comentari