Complexitat i sociologia

Aquí penjo (www.geocities.com/marcnadalferret/cs1.ppt), per a qui pugui interessar, un treball (en italià) sobre complexitat i sociologia. Aquest treball el vaig fer per una assignatura (Modelització de sistemes complexos) a la Universitat de Pisa. Una assignatura que compartien les titulacions de Física i Enginyeria Biomèdica.

Val la pena explicar què collons té a veure la sociologia, la teoria de jocs (de què també parlo) amb la física o l'enginyeria biomèdica. En fi, intentaré esbossar-ne una petita explicació.

La complexitat, la creació de l'ordre espontani en la natura és una cosa que, des del punt de vista de la termodinàmica o la mecànica estadística, resulta curiosa. Efectivament, en un sistema aïllat l'entropia tendeix a augmentar (2n principi de la termodinàmica). La mare dels ous és que la natura no és un sistema aïllat i en aquest intercanvi trobem la producció d'entropia cap a l'exterior.

Tot i això no deixa de ser sorprenent, perquè un ordre d'aquestes característiques és prou anecdòtic. No tot es redueix a fotre fora l'entropia del sistema i au. Perquè no és tan fàcil. Però burxant burxant ens toparem amb conceptes com el caos tal i com l'entenia Prigogine, gran mestre i gran científic (un punt de vista d'imprevisió en termes de mecànica estadística).

Aquest és un dels múltiples punts de contacte entre la física i la biologia. Però si anem més enllà i intentem explicar un ordre superior, com és la formació de societats, també podem intentar modelitzar i fer-ho encabir en un marc físic. Aquest marc físic d'organització té el seu punt de relació amb la teoria del caos quan, en determinades xarxes de teoria de jocs obtenim resultats curiosos.

La teoria de jocs és una altra manera, rigorosament matemàtica, de modelitzar les relacions socials, explicar un origen i/o finalitat de la moral com a estratègia vencedora, i a més planteja situacions en què s'evidencia que el món no es perfecte. Com era d'esperar, la física acaba arribant al cap del carrer amb un cert coneixement de la causa.

En fi, ho penjo també perquè no sempre és fàcil trobar informació, tot i que ara s'està posant de moda el tema. Molt interessants els llibres de Prigogine (Le leggi del caos), Schrödinger (Qué es la vida) o Jorge Wagensberg (Sobre la complejidad del mundo). Si no, veieu la bibliografia, a la darrera pàgina de la presentació.

Si voleu més informació, feu-m'ho saber. Gràcies.